Podria demanar-te que em xiuxiuegessis , estesa a l’herba humida, els secrets que amaguen les maduixes, que em deixessis fer encabir mil motius al palmell de la mà dreta, que reinventessis la fragilitat de les bombolles de sabó. Podria demanar-te aixopluc quan fa sol, sentir els teus talons, quan vas descalça, un badall a tres quarts de cinc.

Podria demanar-te el darrer esternut del refredat, o una mossegada absurda al llavi inferior… fins i tot podria demanar-te que entenguessis aquella sensació de perdre’s en un calidoscòpi.

Podria demanar-te pessigolles a l’orella, melodies de rock a viva veu, sugus de pinya amb paper blau… un somriure, que obliguessis a parpellejar els teus ulls.

O simplement… podria demanar-me valor.